És un suport fix que permet guardar gran quantitat d’informació , el disc dur tradicional ha evolucionat cap al dic dur SSD (de tipus memòria ROM).
¿Què vol dir per exemple 10Gg ? 10Gg ==> 10.000 Megabytes ==> 10.000.000.000 bytes.
Imaginem que tenim un fitxer d’adreces de telèfon : Nom persona (30 posicions ) + Adreça (30 posicions) + Població (30 Posicions ) + No Telèfon (10 posicions) ==> 100 posicions . Si en aquest fitxer hi guardem 1.000 Clients 1.000 * 100 posicions = 100.000 posicions ==> 100.000 bytes ==> 0,1 Me ==> 0,001 Ge .
El disc dur tradicional està format per varis discs de material magnètic apilats uns sobre els altres com si fossin una pila de disquets sense funda , i muntats sobre un eix central sobre el que es mouen. Per llegir i escriure dades hi ha uns capçals que estan molt a prop de la superfície que es desplacen a gran velocitat sobre aquesta superfície , estan tancats hermèticament , qualsevol partícula de pols els pot danyar.
Hi ha hagut vàries tecnologies : IDE pels PC domèstics , SATA (una evolució del IDE) i SCSI emprats en els servidors per empreses , donaven més fiabilitat , velocitat i solidesa. Ara s’utilitzen discs de tipus SSD.
Perspectiva Històrica: L’any 1955 IBM va introduir el primer disc dur , era un disc molt gran , a base de tubs de buit controlats electrònicament , pesava una Tonelada , ocupava l’espai de dues neveres, emmagatzemava 5 Me en 50 discs d’alumini molt pesats.
Aquí va començar la decadència de les targetes perforades per emmagatzemar dades.
El 1961 va treure un disc , amb un capçal per cada superfície de disc , ja no feia falta anar de baix cap a dalt per anar a cada disc, tenia 50 discs de 24 polzades , no feia falta aire , i es millorava el temps d’accés.
L’any 1973 IBM va treure el 3340 , el primer disc hermèticament segellat, tenia 30 Me fixes i 30 Removibles , capçals de petit volum , discs lubricats i tot segellat , es va dir el lector Winchester perquè el director del projecte tenia un rifle 30-30 a l’armari , més tard després d’ abandonar IBM es va incorporar a Seagate .
Els fabricants més importants: Seagate, Western Digital, Samsung, Hitachi (propietari de l’antiga divisió de fabricació de discs de IBM). Fujitsu i Toshiba fabriquen disc per a portàtils.
Disc SSD (Unitat d’estat sòlid): Utilitzem memòria Flash https://historiadelainformatica.com/index.php/2022/08/25/historia-del-hardware-5a-part-components-dun-ordinador-memoria/ de tipus NAND ( no es tracta de discs), porten un processador incrustat que comunica la memòria amb l’ordinador. 
Memòria tipus NOR: S’emmagatzema o no voltatge en una cel.la ( 0 ,1) , per llegir les cel.les s’injecta determinat voltatge , i el corrent elèctric flueix o no (0,1) depenent del voltatge emmagatzemat a la cel:la ( 0,1) , és fàcil esborrar aquest tipus de memòria , permet lectures d’accés aleatori , s’utilitza a les memòries RAM.
Memòria tipus NAND: Tenen un túnel per l’escriptura i un altra diferent per esborrar , només permeten accés seqüencial i estan orientades a l’emmagatzematge massiu, tenen un cost inferior i no són tan fiables com les NOR. S’utilitzen per memòries USB i discs SSD.