Una família d’ordinadors amb la mateixa tecnologia es considera una generació.
- (1944) Ordinadors de relés: basats en relés (interruptors accionats electrònicament) i elements mecànics. Exemple: Mark I (1944) feia les operacions aritmètiques bàsiques , mesurava 15 x 24 m , tenia 7600 peces i 800 Km de cable.El Z2, Z3 i Z4 construïdes per Konrad Zuse a Alemanya ,el Z4 tenia 2200 relés i pesava una tonelada.
- (1945-1958) Ordinadors basats en vàlvules electròniques o tubs de buit: emmagatzemaven en tambors i cintes magnètiques, utilitzaven el llenguatge binari. Exemple: ENIAC (1945) mesurava 150 m2 , pesava 30 Tn , 18000 tubs de buit , 70000 resistències ,4000 condensadors, 60000 interruptors , consumia 150000W, tenia Unitat central , memòria , Entrada/ Sortida , feia servir números decimals, tenia 8 bytes de memòria RAM. La Z22 construïda a Alemanya contenia 500 tubs de buit i 2400 díodes. El MESM construït a la antiga URSS per Serguei Lebedev tenia 6000 tubs de buit.
- (1958-1963) Ordinadors basats en transistors: utilitzaven memòries de nuclis de ferrita , feien milers d’ operacions per segon , més econòmics , mida més petita , més memòria , més ràpids , es van començar a utilitzar llenguatges d’alt nivell (FORTRAN i COBOL ).Exemple: 7090 de IBM , Univac III, el Z23 tenia 2700 transistors i 6800 díodes. El BESM-1, BESM2, BESM3 ,BESM4 i BESM6 que tenia 60.000 transistors a la antiga URSS.
- (1964-1969) Utilització dels circuits integrats: 100000 Operacions per segon . Exemple: IBM va llançar la sèrie 360 i va arribar al 76% del parc mundial.
- (Anys 60) ES-EVM a l’antiga URSS.
- (Dècada dels 70) integració a gran escala , memòries amb semiconductors , ordinadors molt més ràpids i barats, processador 4001 de Intel (1971) , surt el primer ordinador personal el Altair 8800 (1975) (Bill Gates i Paul Allen fundadors de Microsoft crearen el Basic per l’Altair). Es construeix el Apple I (1976) amb processador 6502 a 1 Mhz i 8K de RAM , fundació de Apple Computer , apareix el processador Z80, (1978) surten al mercat les unitats de disquet de 5,25 polzades , (1978) processador 8088 de Intel , (1979) primer disc dur per ordinadors personals de 5 Me de capacitat creat per Seagate .
- (Dècada dels 80 i 90) Popularització del PC (Ordinador Personal) .
- (1981) surt el IBM PC (Ordinador Personal) amb processador 8088 de 4,8 Mhz , 64K de RAM i una unitat de disquet de 5,25 polzades amb 160 K de capacitat , sistema operatiu MS-DOS , es converteix en un estàndard pels ordinadors personals.
- Surt el Smartmodem 300 de Hayes , arribarà a ser un estàndard de la Indústria dels Mòdems.
- Apareix el primer portable el Osborne I portable creat per Adam Osbone amb monitor de 5 polzades , 64K de RAM , mòdem i dues unitats de disquet i pesava 11 Kg.
- Sony treu la disquetera de 3,5 polzades .
- (1982) Processador 80286 de Intel
- (1983) Lisa (Apple Computer) primer ordinador amb Interfície Gràfica , processador Motorola 68000 , 1 Mb RAM , disc dur de 5 Me , no va tenir èxit degut al seu preu massa elevat.
- (1983) Micro-80 el primer ordinador personal a l’antiga URSS, van seguir el Radio-86RK, El specialist i el UT88.
- Primer clònic cent per cent compatible amb el IBM PC creat per Compaq
- (1984) IBM AT processador 80286 amb 256K de memòria RAM.
- Surt el Macintosh de Apple amb interfície gràfica , disposava de ratolí , processador Motorola de 8 Mhz , 128K de RAM i unitat de disquet de 400K.
- Primeres impressores Làsers i de tinta per ordinadors personals.
- (1985) Processador 80386 de Intel.
- (1989) Processador 80486 de Intel.
- (1991) comencen a sortir els primers ordinadors multimèdia amb CD-ROM, tarja de so i altaveus.
- (1992) es crea el estàndard PCMCIA per ampliar les capacitats dels portàtils.
- (1993) Processador Pentium de Intel.
- (1986 -1997) Serie d’ordinadors personals ES-EVM a l’antiga URSS.
- Unitats gravadores de CD.
- Apareix el primer ordinador de butxaca el Newton creat per Apple.
- (1994) Les vendes de PC IBM es veuen sobrepassades per altres marques.
- Comencen a vendre’s gran quantitat de clònics (ordinadors a peces muntats a mida segons les necessitats dels usuaris i muntats per petits fabricants) .
- (1995) Unitats Removibles Zip de Iomega.
- (1997) Processadors Pentium amb tecnologia MMX.
- Primeres unitats DVD.
- (1998) Processador Pentium II de Intel
- Unitats DVD Gravables.
- (1999) Processador Pentium III de Intel
- Processador Atlhon de AMD.
- (2002) Pentium IV.
Història del transistor: Dispositiu electrònic sòlid basat en les propietats conductores dels semiconductors (Actualment s’utilitza sobretot el Silici) , el primer transistor fou descobert el 1948 pels físics nord-americans J.Bardeem i W.Brattain. El transistor és capaç d’ amplificar qualsevol variació de corrent que entri per la base , de manera que fa la mateixa funció que el tub de buit (dit també vàlvula de buit o tub de raigs catòdics) ; però són molt més petits , gasten molt menys , desprenen molta menys calor i són molt més econòmics . Una aplicació important del transistor és fer-lo treballar com a interruptor (saturació , blocatge ) , això és la base de la electrònica digital.
És important ressaltar que la Informàtica necessita de les altres ciències (Física , Química , Matemàtiques etc…) , és a dir , unes s’ajuden a les altres. El transistor va marcar una època (el tub de buit es va reduir en un transistor ) , va permetre construir ordinadors més potents , més econòmics i més ràpids.
Història del circuit integrat: De la mateixa manera que el circuit que fa de tub de buit pot comprimir-se en un petit transistor , també poden comprimir-se molts transistors en una sola peça de material semiconductor (Exemple: Silici).
El primer circuit integrat fou desenvolupat el 1958 per Killy (premi Nobel l’any 2000 , 42 anys després , es necessita perspectiva històrica per veure la importància d’un descobriment ) , va ajuntar en una làmina prima varis transistors , resistències i condensadors capaços de transmetre una senyal elèctrica, (La idea de Killy va posar les bases del circuit integrat i de la seva conseqüència lògica el Xip) , va elaborar tots els components amb el mateix material semiconductor , el germani , l’aparell de Killy va transformar-se de la ma dels fundadors de Intel (Robert Noyce , que va introduir la base de Silici ) en el Xip.