L’origen de la Informàtica té a veure amb les calculadores ( ja des de antic es van plantejar el problema de fer càlculs repetitius i complexes.) La màquina més antiga es l´àbac (500 aC a Egipte) (Veure Història més a baix). Ja en el segle XVII Pascal i Leibniz inventaren les primeres màquines de calcular.
La Pascalina: era una sèrie de rodes amb 10 dígits cada una , s ‘introduïen els números amb dials i es podien sumar i restar números de fins a 8 dígits , els arrossegaments es feien per un mecanisme d’engranatge que feia que la roda de l’esquerra avancés 
un dígit quan l’anterior excedia de 9. La calculadora de Leibniz feia suma, resta, multiplicació i divisió; però la tecnologia de l´ època no podia produir màquines a un cost raonable.
Colmar Thomas (1810) , el suec Odner (1874) , Burrougs (1888), van fer les primeres calculadores semblants a les actuals.
Boole(1815-1864), matemàtic i lògic anglès , precursor teòric de l’ àlgebra binària o àlgebra de Boole.
De Morgan (1806-1871) , matemàtic i lògic anglès , precursor de l’ aplicació dels mètodes matemàtics a la lògica, d’aquí van sortir les lleis fonamentals de l’ àlgebra de la lògica o lleis de Morgan.
Babbage (1792-1871) , matemàtic anglès, va inventar una màquina teòrica precursora dels ordinadors actuals, establí uns principis que encara són vigents avui dia. La seva màquina analítica tenia les característiques d’un ordinador modern: entrada en forma de targetes perforades , memòria per guardar les dades , un processador per les operacions matemàtiques i una impressora , també va dissenyar la màquina diferencial per solucionar problemes matemàtics complexes.
Després de les màquines de calcular un dels primers sistemes informàtics fou el construït per Herman Hollerith el 1890 per a la confecció del cens de la població dels EEUU, utilitzant targetes perforades.
Les targetes perforades havien estat inventades als telers tèxtils per Henri Falcon i Josep Marie Jacquard (1728) a Lyon. Les targetes perforades van ser el primer suport d’un llenguatge entre l’ésser humà i la màquina.
Hollerith gràcies a 56 tabuladores i classificadores va calcular el cens dels EEUU de l’ any 1890 , 6 setmanes després de recollir les dades ja sabien que els EEUU tenia 62.622.250 habitants (normalment haurien tardat 10 anys i les dades ja serien obsoletes) , aquí va iniciar la vida la Tabulating Machine Co (1896) que acabaria convertint-se en IBM (1928) .
Al 1900 les targetes perforades ja tenien 80 columnes de perforació , les targetes perforades no van ser substituïdes fins els any 70.
IBM: ( La 1ª gran companyia Informàtica ) va néixer de la fusió de la Tabulating Machine Co (fundada per Hollerith) , i d’un parell de companyies més i és va dir CTR. Thomas , Watson va tenir un paper molt important en el desenvolupament de la companyia als anys 20 . Va abandonar el mercat dels petits productes d’oficina i es va dedicar a buscar solucions amb tabuladores per les grans empreses; el 1924 es va internacionalitzar i es va dir IBM (International Business Machines). Va introduir tècniques revolucionàries en la gestió empresarial: esperit de grup , salaris interessants , bona imatge (típics venedors IBM amb vestit fosc i corbata) , esperit d’orgull i lleialtat a la companyia per la sensació de pertànyer a una elit. IBM va créixer inclòs durant la gran Depressió del 29 i fou de les primeres companyies a oferir vacances pagades. IBM es va instal·lar a Espanya l’ any 1926.
La primera màquina tabuladora comptable a Espanya es va instal·lar a Telefònica (fundada l’any 1925).
Claude E.Shannon : matemàtic i enginyer nord-americà , (1938) va demostrar com l´àlgebra de Boole es podia utilitzar en els circuits digitals , va elaborar la “Teoria de la Informació” en que demostrava que totes les fonts d’informació (parlar , Televisió , Radio , Telèfon, ) es poden mesurar , i que la informació es pot transmetre per un canal si no excedeix la capacitat de transmissió d’aquest canal ; i va posar les bases de la correcció d’errors, supressió de sorolls i redundància d´un canal.
Johannes Von Neuman: matemàtic hongarès nacionalitzat nord-americà, fou el primer que proposar emmagatzemar el programa dins la memòria, és a dir, no només les dades d’un problema sinó també les instruccions que permeten resoldre’l. ( com l’ ordinador EDSAC del 1949) Va ser un dels primers que va introduir l’aritmètica binària.
Alan Turing: matemàtic anglès, (1936) va ajudar a establir les bases teòriques de la Informàtica , va crear la “màquina de Turing” un ordinador teòric , també va assentar les bases de la intel·ligència artificial amb el “Test de Turing”. Va participar durant la Segona Guerra Mundial a descodificar els missatges xifrats dels alemanys utilitzant l’ordinador Colossus .
L’any 1938 l’enginyer alemany Konrad Zuse va construir el primer ordenador de proves el Z1 , era un ordinador binari electromecànic que feia us de relés elèctrics per automatitzar processos, la unitat de càlcul mitjançant interruptors mecànics i la memòria eren barres de metall entre làmines de vidre . Zuse treballava a la fàbrica d’avions Henschel on estudiava la fatiga dels materials causada per la vibració dels avions , això necessitava una gran quantitat de càlculs matemàtics per això va decidir fabricar un ordinador . Aquest va ser el primer d’una sèrie que va anar perfeccionant al llarg dels anys fins els anys 80 (Z2,Z3,Z4,Z5,Z11,Z22 i Z23).
Konrad Zuse: Va estudiar enginyeria a l’escola tècnica de Berlin (1927), Zuse treballava a la fàbrica d’avions Henschel on estudiava la fatiga dels materials causada per la vibració dels avions , això necessitava una gran quantitat de càlculs matemàtics per això va decidir fabricar un ordinador . Aquest va ser el primer d’una sèrie que va anar perfeccionant al llarg dels anys fins els anys 80 (Z2,Z3,Z4,Z5,Z11,Z22 i Z23).
L’any 1943 durant la Segona Guerra Mundial es va construir al nord de Londres el Colossus que tenia 1500 vàlvules o tubs de buit , es va utilitzar per descodificar els missatges xifrats dels alemanys, el “Enigma” un codi binari que feien servir els alemanys per les 
comunicacions. 
Van interceptar un missatge crucial : Hitler esperava un atac a Calais ,el general Eisenhower va decidir amb aquesta informació desembarcar a Normandia , el desembarcament per sorpresa a les costes de Normandia va ser decisiu per la victòria final dels aliats.
L’ any 1944 es va construir el Mark I, preparat per utilitzar les fitxes perforades (Howard H Aiken) , podia efectuar una suma amb 0,2 segons, multiplicar en 4 segons i divisió en 10 segons.
L’ any 1946 es va construir l’ ENIAC que tenia 18000 vàlvules de buit i feia 5000 sumes per segon, tenia 8 bytes de memòria, va ser el primer ordinador de vàlvules de buit , desenvolupat per la Universitat de Pennsilvània i encarregat per l’ artilleria de l’exercit dels EEUU durant la Segona Guerra Mundial.
L’ any 1949 es va construir l’ EDSAC a Cambridge ,Anglaterra , que fou el primer que va emmagatzemar les dades d’un problema i les instruccions per resoldre’l , tenia 20 K de memòria .
A l’antiga URSS el primer ordinador el MESM es va posar en funcionament l’any 1951, tenia 6.000 vàlvules electròniques, 2500 tríodes i 1500 díodes, consumia 25 Kw, el programa i les dades s’emmagatzemaven en memòria , utilitzava un sistema binari per codificar instruccions i números , funcionava en paral·lel per executar les instruccions, representava els nombres en binari amb coma fixe i 16 bits i un altra bit pel signe , tenia vàries operacions disponibles: suma , resta , multiplicació, divisió , desplaçament , comparació , redireccionament … es podien entrar dades mitjançant una targeta perforada i es recollien les dades mitjançant un dispositiu d’impressió electromecànica. Va ser el precursor d’una sèrie d’ordinadors els BESM que es van construir durant els anys 50 i 60 . 
Sergéi Lébedev: (1902-1974) , va estudiar enginyeria electrònica a l’escola tècnica superior N.E. Bauman de Moscú , va treballar en el pla d’electrificació de la Unió soviètica . Durant la II Guerra mundial va estudiar aritmètica binària que després utilitzaria en els seus ordinadors , i va treballar en armes de precisió ( míssils aire terra , canyons per carros de combat etc…). Després de la guerra va treballar en la construcció de l’ordinador MESM , i després en els següents anys va treballar e la sèries d’ordinadors BESM.
L’ any 1951 es va construir l’ UNIVAC, va ser el primer ordinador destinat al món dels negocis i se’n van vendre 46 unitats.
Els anys 40 la competència de IBM era UNIVAC (però les maquines electromagnètiques de IBM van superar les mecàniques de Remington). Als anys 50 la competència de IBM era Bull.
Els primers ordinadors pròpiament dits a Espanya van ser un IBM 650 a Renfe l’any 1958 i un Univac a la Junta de Energia Nuclear , un IBM 1401 l’ any 1962 a Sevillana de electricitat i un IBM 1401 a Galeria Preciados al mateix any.
Per resumir direm que l’ ordinador primerament es va utilitzar sobre tot pel càlcul , però després es va expandir pel tractament de grans quantitats d’informació (Informàtica de gestió) , automatització de processos , comunicacions , jocs etc…
Història del àbac : Inventat pels egipcis al 500 AC , basat en petites boles perforades per filferros. L’ àbac permet sumar, restar, multiplicar i dividir. Va arribar a Xina , al segle II dC els xinesos el van perfeccionar afegint-li un suport de tipus bandeja i li van dir Saun_Pan . Els japonesos van copiar el xinès i el van construir amb 20 columnes amb 1 bola a dalt i 10 a baix , li van dir Soroban. La paraula àbac té l’origen a la paraula grega ABAX (carpeta coberta de pols). 
La forma moderna va aparèixer durant l’Edat Mitjana (XIII) , actualment té 10 columnes amb 2 boles a dalt i 10 a baix. Actualment es fa servir a les escoles com a mètode d’ensenyament , sobre tot en països orientals i en alguns llocs dels EEUU i Canadà. L’ any 1946 un comptador japonès expert en l’ús de l’ àbac es va enfrontar en un concurs contra un ordinador de l’ època durant dos dies complerts i va guanyar.