![\"\"](\"http:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/imatge-1.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\nEst\u00e0 formada per un conjunt de cel\u00b7les , en cada cel\u00b7la si guarda una agrupaci\u00f3 de bits ( es parla de 32 o 64 bits). <\/p>\n\n\n\n
Cada cel\u00b7la t\u00e9 una direcci\u00f3 , d\u2019aquesta manera es podr\u00e0 accedir a la mem\u00f2ria , tant per llegir i extreure informaci\u00f3 d\u2019una cel\u00b7la o per gravar informaci\u00f3 ; per aix\u00f2 , \u00e9s important el temps d\u2019acc\u00e9s a mem\u00f2ria , que \u00e9s el temps necessari per llegir o gravar una cel\u00b7la .<\/p>\n\n\n\n
Aritm\u00e8tica bin\u00e0ria: un bit \u00e9s la unitat m\u00ednima d\u2019informaci\u00f3 nom\u00e9s pot ser 0 o 1 , f\u00edsicament \u00e9s un circuit que passa o no passa corrent . 1Byte = 8 bits , aix\u00f2 dona 256 possibilitats diferents , Exemple : 01011001. <\/p>\n\n\n\n
Cada lletra , d\u00edgit , s\u00edmbol … es guarda en un Byte . <\/p>\n\n\n\n
Quan parlem per exemple de 32 Me vol dir 32 MegaBytes 32.000.000 de Bytes , 32.000.000 de car\u00e0cters . <\/p>\n\n\n\n
Quan parlem per exemple de 40 Ge vol dir 40 GigaBytes 40.000 MegaBytes , 40.000.000.000 de Bytes 40.000.000.000 de car\u00e0cters.<\/p>\n\n\n\n
Les imatges es guarden en molts Bytes segons la resoluci\u00f3 de la pantalla. <\/p>\n\n\n\n
Existeixen antecedents de l\u2019aritm\u00e8tica bin\u00e0ria a Egipte i a Xina , a Xina a partir de la creen\u00e7a filos\u00f2fica de dos principis b\u00e0sics el Yin i el Yang els havia portat a un sistema binari .![\"\"](\"http:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/Yin_and_Yang.png\")
Va ser l\u2019alemany Leibniz (1646-1716) que va fer servir el sistema binari com a eina per calcular fraccions decimals. El matem\u00e0tic angl\u00e8s Boole (1815-1864) va descobrir la l\u00f2gica simb\u00f2lica i la seva \u00e0lgebra bin\u00e0ria ; per\u00f2 seria Claude Shanon (1938) qui va associar l\u2019 \u00e0lgebra de Boole, el sistema binari i la teoria electromec\u00e0nica.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019 ordinador treballa en forma digital nom\u00e9s reconeix dos estats el\u00e8ctrics , o passa corrent o no en passa , com una bombeta encesa o apagada , 1 senyal , 0 sense senyal. <\/p>\n\n\n\n
La mem\u00f2ria s\u2019instal\u00b7la en el s\u00f2col de mem\u00f2ria , \u00e9s important la capacitat d\u2019emmagatzematge (Exemple: 8Gb RAM ) , la velocitat de la RAM (Exemple: 133 Mhz) i l\u2019ampla de mem\u00f2ria (Exemple: 64bits). La placa mare t\u00e9 varis s\u00f2cols .<\/p>\n\n\n\n
Perspectiva Hist\u00f2rica: Les primeres mem\u00f2ries eren tambors magn\u00e8tics (tambors rotatoris amb superf\u00edcie magnetitzable), m\u00e9s tard s\u2019utilitzaren t\u00e8cniques molt curioses com les l\u00ednies de retard de mercuri (1951) a l\u2019 Univac I , tubs de raigs cat\u00f2dics al Mark I i al IBM 701 (1953).<\/p>\n\n\n\n
A l\u2019inici dels anys 50 van sortir les mem\u00f2ries de nuclis de ferrita (Wang i Forrester ).El Dr Wang nascut a Shangai (Xina) i immigrat als EEUU va dissenyar diversos components ,fins a 35 patents ,va vendre a IBM per 500.000 D\u00f2lars la patent sobre les mem\u00f2ries. ![\"\"](\"http:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/640px-Core_memory_66268509.jpg\")
<\/p>\n\n\n\n
S\u2019 imantaven en dos sentits: La gran avantatge era que quan la corrent s\u2019apagava seguien.<\/p>\n\n\n\n M\u00e9s tard van ser substitu\u00efdes pels semiconductors que encara s\u2019utilitzen avui dia.<\/p>\n\n\n\n Robert Heath Dennard: Nascut als EEUU al 1932 , va estudiar enginyeria el\u00e8ctrica a la Universitat Metodista de Dallas (Texas) i un doctorat en filosofia a l’institut Carnegie de tecnologia a Pittsburg (Pennsylvania), va treballar com a investigador per IBM . L’any 1966 va sentar les bases de la mem\u00f2ria d’acc\u00e9s aleatori (DRAM) , l’any 1968 va patentar una c\u00e8l\u00b7lula de mem\u00f2ria que tenia un transistor i un condensador , el condensador emmagatzemava 1 bit i una c\u00e0rrega el\u00e8ctrica , el transistor el llegia i refrescava la c\u00e0rrega milers de vegades per segon. Va ser un dels primers que es va donar compte de les enormes possibilitat dels transistors tipus MOSFET ( metall – \u00f2xid – semiconductor , \u00e9s utilitzat per canviar el sentit de les senyals electr\u00f2niques “commutar” , i amplificar les senyals ; \u00e9s el transistor m\u00e9s utilitzat en l’industria microelectr\u00f2nica , i que va ser decisiu per l’evoluci\u00f3 de la microelectr\u00f2nica .) <\/p>\n\n\n\n Hi ha diferents tipus de mem\u00f2ria RAM al llarg de la hist\u00f2ria:<\/p>\n\n\n\n SRAM: (1968) , RAM est\u00e0tica requeria energia constant per mantenir la informaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n DRAM: (1970) , din\u00e0mica , nom\u00e9s les c\u00e8l\u00b7lules amb informaci\u00f3 s\u00f3n refrescades amb energia perqu\u00e8 es mantingui la informaci\u00f3 , els pins anaven soldats a la placa i no era f\u00e0cil ampliar mem\u00f2ria. DRAM: (1980) les mem\u00f2ries SIMM es muntaven dintre un m\u00f2dul SIM SDRAM i SDR : (1992) , es sincronitzava amb la freq\u00fc\u00e8ncia del sistema , que permetia una velocitat m\u00e9s alta . Aix\u00f2 es convertiria en un est\u00e0ndard que funciona avui dia. Va arribar fins a 256 Mb de RAM.<\/p>\n\n\n\n EDO RAM: (1994) , permetien localitzar una dada mentre es transferia un altra reduint els temps d’espera. (en m\u00f2duls de 72 pins) , es va arribar a 512 Mb de mem\u00f2ria. <\/p>\n\n\n\n DDR : (1996) , utilitzava el l\u00edmit m\u00e0xim i m\u00ednim del rellotge del sistema , aix\u00f2 millorava molt la velocitat de la mem\u00f2ria , es va arribar a 1 Gb , a una velocitat entre 133 i 400 Mhz amb un voltatge de 2,5V.<\/p>\n\n\n\n RDRAM: (1999) ,\u00e9s una mem\u00f2ria m\u00e9s costosa , i s\u2019utilitzava pel Pentium IV , podia arribar a 800Mhz (141 pins.) tenia alguns problemes i va ser substitu\u00efda per la DDR2. <\/p>\n\n\n\n eDRAM: (2000) , aquesta mem\u00f2ria es va utilitzar a les videoconsoles ( PS2 , xbox 360 , PSP , GameCube , Wii , iPhone …) , entre 32 i 80 Mb RAM. <\/p>\n\n\n\n DDR2: (2001) , era una mem\u00f2ria que venia en m\u00f2duls DIMM ( fins ara les sistemes de 32 bits utilitzaven m\u00f2duls SIMM) , m\u00e9s velocitat i menys energia que els m\u00f2duls SIMM , es va arribar fins 2Gb de RAM i velocitats de 1066 Mhz. <\/p>\n\n\n\n DDR3: (2007) , empesos per les necessitats dels videojocs que cada vegada necessitaven m\u00e9s mem\u00f2ria (els sistemes de 32 bits nom\u00e9s podien treballar amb 4 Gb de RAM , els processadors i els sistemes operatius tamb\u00e9 evolucionaven per treballar aquest tipus de mem\u00f2ria) , es va arribar a m\u00f2duls de 4 Gb , 8Gb i 16Gb de RAM que es podien combinar , s’augmentava la freq\u00fc\u00e8ncia fins a 2113 Mhz i els voltatge baixava fins a 1,35V. <\/p>\n\n\n\n DDR4: (2014) , es va arribar fins a 4800 Mhz de velocitat , amb un voltatge entre 1,15v i 1,35V, fins a 512 Gb RAM. Nom\u00e9s les plaques amb el socket LGA 2011-v3<\/strong> permeten els s\u00f2cols DIMM i els processadors que poden treballar amb aquesta mem\u00f2ria (Intel xeon , i7 extreme edition , Ryzen de AMD …) <\/p>\n\n\n\n DDR5: (2019-2021) podien arribar fins a 8400 Mhz , 64 Gb RAM cada m\u00f2dul , 1,1V de voltatge. <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Mem\u00f2ries no vol\u00e0tils: <\/strong>Les mem\u00f2ries ROM No vol\u00e0tils han evolucionat cap a un tipus de mem\u00f2ria que s’ esborra i es grava i que ha obert unes possibilitats immenses.<\/p>\n\n\n\n PROM : (mem\u00f2ria no vol\u00e0til) (evoluci\u00f3 de la mem\u00f2ria ROM) programades per un usuari amb un dispositiu especial. (utilitzades en ordinadors de butxaca , en descodificadors …)<\/p>\n\n\n\n EPROM : (no vol\u00e0til) \u00e9s una PROM que s’esborra i grava de nou .<\/p>\n\n\n\n Mem\u00f2ria Flash:<\/strong> (no vol\u00e0til) \u00e9s una forma evolucionada de la EPROM que funciona a velocitats molt superiors doncs \u00e9s capa\u00e7 d’esborrar i escriure en moltes posicions de mem\u00f2ria al mateix temps. Les mem\u00f2ries USB que s’han popularitzat tant utilitzen aquest tipus de mem\u00f2ria.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Mem\u00f2ria Virtual :<\/strong> Quan el sistema necessita m\u00e9s mem\u00f2ria de la que t\u00e9 , el sistema operatiu crea mem\u00f2ria virtual dins el disc dur del PC , el PC va m\u00e9s lent (aix\u00f2 ho pot comprovar l\u2019usuari quan fa servir objectes molt voluminosos i el PC va lent ) . Si la mem\u00f2ria virtual supera la capacitat del disc es pot penjar la m\u00e0quina , l\u2019\u00fanic que es pot fer es apagar el PC i tornar-lo a encendre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Mem\u00f2ria ROM (Read Only Memory) : \u00c9s una mem\u00f2ria nom\u00e9s de lectura , no es pot alterar , ve carregada de f\u00e0brica , sense aquesta mem\u00f2ria la m\u00e0quina no arrancaria, est\u00e0 dins la placa mare a la BIOS , quan el PC arranca realitza un test que es veu per la pantalla i aquest es … Llegiu m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5,6],"tags":[],"class_list":["post-344","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-informatica","category-informatica-hardware"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/344","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=344"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/344\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":497,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/344\/revisions\/497"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=344"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=344"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=344"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/imatge.png\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/Intel_C1103.jpg\")
<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/memoria.jpg\")
, que es col\u00b7loca en un slot de la placa mare , d’aquesta manera es podien posar i treure f\u00e0cilment com en l’actualitat . Molt popular var ser la EDO RAM que permetia localitzar una dada mentre es transferia un altra.<\/p>\n\n\n\n