Intel (un dels principals fabricants de Processadors) va ser fundada el 1968 per Noyce i Gordon Moore) , d\u2019aqu\u00ed va sortir la famosa llei de Moore (1964) el n\u00ba d’elements que s’integren en un sol Xip es dobla cada any i mig.<\/p>\n\n\n\n
El primer microprocessador va ser desenvolupat per Intel l\u2019any 1971 (Ted Hoff i Federic Faggin) l\u2019empresa Busicom va fer una comanda de calculadores de butxaca i Hoff i Faggin van construir un sistema de prop\u00f2sit m\u00e9s general, es tractava d\u2019un processador amb un conjunt redu\u00eft d’instruccions internes ; per\u00f2 de les que els programadors podien obtenir funcionalitats diverses , hi havia un registre especialitzat que executava subrutines tornant al programa principal.<\/p>\n\n\n\n
El par\u00e0metre que es fa servir per mesurar la velocitat d\u2019un processador \u00e9s el temps de rellotge , quan parlem d\u2019un Pentium 1200 aquesta \u00e9s la velocitat de rellotge ( 1200 Mhz en un cicle de Rellotge) . Rellotge: \u00e9s un circuit electr\u00f2nic capa\u00e7 d\u2019enviar polsos el\u00e8ctrics a intervals de temps constants , l\u2019interval entre 2 polsos \u00e9s un cicle. ![\"\"](\"http:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/cicle_rellotge.jpg\")
<\/p>\n\n\n\n
La resta de circuits es sincronitzen amb aquesta senyal s\u00edncrona , quan s\u2019acaba una operaci\u00f3 s\u2019envia una senyal de finalitzar a l\u2019 unitat central.<\/p>\n\n\n\n
Evoluci\u00f3 del microprocessador: L\u2019 evoluci\u00f3 dels microprocessadors ha estat espectacular .<\/p>\n\n\n\n
(1965) Gordon Moore (cofundador amb Andy Grove de Intel) va predir que la pot\u00e8ncia dels processadors es doblaria cada 18 mesos .<\/p>\n\n\n\n
(1971) Intel treu el 4004 de 4 bits , era el primer microprocessador que utilitzava un sol xip , fins aleshores era necessari utilitzar varis xips , un per la unitat de control , un altra per la unitat aritm\u00e8tica etc … , la metodologia del disseny va ser creat per Federic Faggin.<\/p>\n\n\n\n
Frederic Faggin: Nascut el 1941 a Vicenza (It\u00e0lia) , enginyer el\u00e8ctric i f\u00edsic per la universitat de P\u00e0dua, l’any 1960 va comen\u00e7ar a treballar a Olivetti on va dirigir un equip que va crear un ordinador experimental amb 4 K de mem\u00f2ria, despr\u00e9s va treballar a SGS-Fairchild , avui STMicroelectr\u00f2nics , a Agrate Brianza a prop de Mil\u00e0 , on va desenvolupar el primer proc\u00e9s tecnol\u00f2gic MOS ( metall, \u00f2xid, semiconductor) , que va permetre la fabricaci\u00f3 dels primers microprocessadors , mem\u00f2ries din\u00e0miques RAM i EPROM… despr\u00e9s va treballar a Intel als EEUU on va dirigir la fabricaci\u00f3 del processador Intel 4004 de 4 bits , despr\u00e9s el 8008 de 8 bits , i el 8080 de 8 bits i alta funcionalitat . Despr\u00e9s va treballar a ZILOG on va supervisar la creaci\u00f3 del processador Z80 que va formar part dels primers ordinadors personals . Despres va treballar a Cignet , a Synaptics empresa creadora del panell t\u00e0ctil ( TouchPad), i a Foveon empresa creadora de sensors d’imatge avan\u00e7ats. <\/p>\n\n\n\n
(1972) Intel treu el 4004 de 4 bits , utilitzat per una calculadora , 2300 transistors i podia operar a freq\u00fc\u00e8ncies de 700 KHz , 60000 operacions per segon.<\/p>\n\n\n\n
(1972) Intel treu el 8008 de 8 bits , molt utilitzat pels controladors de terminals , 3300 transistors i podia operar a freq\u00fc\u00e8ncies de 800 KHz.<\/p>\n\n\n\n
(1974) Intel treu el 8080 de 8 bits el processador del primer ordinador personal l’Altair 8800 , 4500 transistors . podia operar a 2 Mhz i 200.000 operacions per segon.<\/p>\n\n\n\n
(1974) National Semiconductor treu el SC\/MP de 8 bits (microprocessador simple i rentable) , tenia la capacitat d’alliberar els busos per poder-los utilitzar per varis microprocessadors , molt econ\u00f2mic, va ser molt utilitzat per controladors industrials molt diversos . National semiconductor va ser adquirida per Texas Instrument l’any 2011.<\/p>\n\n\n\n
(1975) Motorola treu el MC6800 de 8 bits, 6800 transistors , va ser el primer que va utilitzar un registre \u00edndex (donar format a l’acc\u00e9s de mem\u00f2ria de processos aleatoris). <\/p>\n\n\n\n
(1975) MOS Technology treu el MOS 6502 de 8 bits , a un preu molt econ\u00f2mic va ser molt utilitzat pels ordinadors d’aquella \u00e8poca com els Atari , i tamb\u00e9 pels sistemes incrustats. MOS Technology va ser adquirida m\u00e9s endavant per Commodore , i despr\u00e9s de la fallida de commodore l’any 1994 per GMT Microelectr\u00f2nics fins a l’any 2001.<\/p>\n\n\n\n
(1976) Zilog treu el Z80 de 8 bits, 6500 transistors , molt econ\u00f2mic el Z80 i els seus derivats \u00e9s el m\u00e9s utilitzat de tots els temps , entre finals dels 70 i meitat dels 80 va dominar el mercat dels ordinadors doncs era compatible amb el 8080 , per tant tots els programes pel 8080 funcionaven en aquest ordinador. Despr\u00e9s va abandonar pels ordinador i es va especialitzar en els sistemes incrustats. L’empresa Zilog va ser fundada l’any 1971 per Frederic Faggin.<\/p>\n\n\n\n
Sistemes incrustats : a difer\u00e8ncia d’un ordinador que est\u00e0 dissenyat per complir moltes necessitats ,els sistemes incrustats compleixen necessitats espec\u00edfiques: aparells electrodom\u00e8stics com forns microones, rentadores ,televisions ; calculadores , term\u00f2stats , condicionadors d’aire , sistemes de reg, caixers autom\u00e0tics, DVD, aparells de control dels autom\u00f2bils etc… <\/p>\n\n\n\n
(1978) Intel treu el 8086 de 16 bits a 4,77 Mhz , \u00e9s el primer amb l’arquitectura x86 que duraria molt temps , en aquella \u00e8poca per\u00f2 no hi havia programes per operar a 16 bits i el seu preu era elevat.<\/p>\n\n\n\n
(1979) Intel treu el 8089 de 8 bits , menys rendiment , per\u00f2 simplificava el direccionament de mem\u00f2ria i millor preu.<\/p>\n\n\n\n
(1974-1979) es van desenvolupar diversos microprocessadors pels ordinadors Elbruz a l’antiga URSS.<\/p>\n\n\n\n
(1982) surt el 80286 de Intel , 16 bits , 6-8 Mhz , podia direccionar 16 Me de RAM , 150.000 transistors al seu interior.<\/p>\n\n\n\n
(1986) surt el 80386 de Intel , 32 bits , 16-33 Mhz , s\u2019 afegeix un m\u00f2dul de mem\u00f2ria Cach\u00e9 de 8 K per emmagatzemar temporalment les \u00e0rees de dades m\u00e9s utilitzades , es duplica la velocitat del 80286.<\/p>\n\n\n\n
(1989) surt el 80486 de Intel , 32 bits , 40 Mhz , porta un coprocessador matem\u00e0tic 80387 i un m\u00f2dul de mem\u00f2ria Cach\u00e9 de nivell 1 (L1) de 8k , un m\u00f2dul de 4 K de nivell 2 (L2) i un m\u00f2dul de 4 K de nivell 3 (L3) .<\/p>\n\n\n\n
\u00bf Qu\u00e8 \u00e9s la mem\u00f2ria Cau (Cache) ? \u00c9s un magatzem temporal d’instruccions i dades dintre del processador que fa que no s\u2019 hagi d\u2019acudir a la mem\u00f2ria , est\u00e0 molt m\u00e9s a la vora del processador i \u00e9s molt m\u00e9s r\u00e0pida.<\/p>\n\n\n\n
De nivell 1 (L1) : dins de la CPU , molt r\u00e0pida per\u00f2 no massa gran.<\/p>\n\n\n\n
De nivell 2 (L2) : m\u00e9s gran per\u00f2 no tan r\u00e0pida , pot ser interna o externa per\u00f2 no tan accessible.<\/p>\n\n\n\n
De nivell 3 (L3) : externa , no tan r\u00e0pida<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
(1993) surt el Pentium de Intel , 60-66 Mhz , 64 bits , coprocessador matem\u00e0tic molt potent , 3.000.000 de transistors , 16 K de mem\u00f2ria cau de nivell 1 (L1), m\u00e9s tard sortiran el Pentium100,133 …<\/p>\n\n\n\n
(1994) es descobreix una fallada de fabricaci\u00f3 en el Pentium, Intel va tenir que reempla\u00e7ar tots els processadors defectuosos.<\/p>\n\n\n\n
(1995) Intel Pentium Pro , Pentium 150 , 166 , 200 Mhz , 2 o 4 processadors en paral\u00b7lel , 5,5 milions de transistors , mem\u00f2ria cau de nivell 1 (L1) de 16 K (8K per dades i 8K per instruccions) , fins a 1Me de mem\u00f2ria cau de nivell 2 (L2) , 5,5 milions de transistors.<\/p>\n\n\n\n
(1996) AMD K5 , ja era un processador d’arquitectura RISC , compatible x86<\/p>\n\n\n\n
(1997) Intel Pentium i Pentium Pro amb tecnologia MMX , es tracta d\u2019un conjunt de noves instruccions destinades a accelerar el processament d\u2019elements de v\u00eddeo , gr\u00e0fics i \u00e0udio . (166-200-233 MeHz) .<\/p>\n\n\n\n
(1997) Intel Pentium Celeron , molt barat , pels ordinadors dom\u00e8stics , no t\u00e9 L2 , no suportava el multiproc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
(1997) AMD K6 , processador d’arquitectura RISC , compatible x86<\/p>\n\n\n\n
(1998) Intel Pentium II , 300 , 333 , 350 , 400 , 450 Mhz , 2 processadors en paral\u00b7lel , utilitza un Slot especial a la placa mare , inclou potents funcions de tractament d’imatges .<\/p>\n\n\n\n
(1999) Intel Pentium III , 450, 500 Mhz , 9,5 milions de transistors .<\/p>\n\n\n\n
(2000) Intel Pentium IV .<\/p>\n\n\n\n
(2000) AMD Athlon Intel Pentium IV .<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
El temps de rellotge no determina exclusivament la velocitat d’un processador. ![\"\"](\"http:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/processador.jpg\")
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00c9s el cervell de l\u2019 ordinador, aqu\u00ed \u00e9s on en es realitzen els c\u00e0lculs , el processador est\u00e0 format per un XIP(petit tros de metall semiconductor). Es tracta d\u2019un circuit integrat de petites dimensions en el qual se li posen gran quantitat de transistors gr\u00e0cies als principis de la integraci\u00f3 . (Exemple: el Pentium II … Llegiu m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-311","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-informatica-hardware"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/311","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=311"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/311\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":496,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/311\/revisions\/496"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=311"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=311"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=311"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}