{"id":180,"date":"2022-08-25T23:46:00","date_gmt":"2022-08-25T21:46:00","guid":{"rendered":"http:\/\/historiadelainformatica2.com\/?p=180"},"modified":"2024-06-22T19:53:19","modified_gmt":"2024-06-22T17:53:19","slug":"historia-del-hardware-1a-part","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/2022\/08\/25\/historia-del-hardware-1a-part\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria del hardware I"},"content":{"rendered":"\n<p>Una fam\u00edlia d\u2019ordinadors amb la mateixa tecnologia es considera una generaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>(1944) Ordinadors de rel\u00e9s: basats en rel\u00e9s (interruptors accionats electr\u00f2nicament) i elements mec\u00e0nics. Exemple: Mark I (1944) feia les operacions aritm\u00e8tiques b\u00e0siques , mesurava 15 x 24 m , tenia 7600 peces i 800 Km de cable.El Z2, Z3 i Z4 constru\u00efdes per Konrad Zuse a Alemanya ,el Z4 tenia 2200 rel\u00e9s i pesava una tonelada. <\/li><li>(1945-1958) Ordinadors basats en v\u00e0lvules electr\u00f2niques o tubs de buit: emmagatzemaven en tambors i cintes magn\u00e8tiques, utilitzaven el llenguatge binari. Exemple: ENIAC (1945) mesurava 150 m2 , pesava 30 Tn , 18000 tubs de buit , 70000 resist\u00e8ncies ,4000 condensadors, 60000 interruptors , consumia 150000W, tenia Unitat central , mem\u00f2ria , Entrada\/ Sortida , feia servir n\u00fameros decimals, tenia 8 bytes de mem\u00f2ria RAM. La Z22 constru\u00efda a Alemanya contenia 500 tubs de buit i 2400 d\u00edodes. El MESM constru\u00eft a la antiga URSS per Serguei Lebedev tenia 6000 tubs de buit. <\/li><li>(1958-1963) Ordinadors basats en transistors: utilitzaven mem\u00f2ries de nuclis de ferrita , feien milers d\u2019 operacions per segon , m\u00e9s econ\u00f2mics , mida m\u00e9s petita , m\u00e9s mem\u00f2ria , m\u00e9s r\u00e0pids , es van comen\u00e7ar a utilitzar llenguatges d\u2019alt nivell (FORTRAN i COBOL ).Exemple: 7090 de IBM , Univac III, el Z23 tenia 2700 transistors i 6800 d\u00edodes. El BESM-1, BESM2, BESM3 ,BESM4 i BESM6 que tenia 60.000 transistors a la antiga URSS.<\/li><li>(1964-1969) Utilitzaci\u00f3 dels circuits integrats: 100000 Operacions per segon . Exemple: IBM va llan\u00e7ar la s\u00e8rie 360 i va arribar al 76% del parc mundial. <\/li><li>(Anys 60) ES-EVM a l&#8217;antiga URSS.<\/li><li>(D\u00e8cada dels 70) integraci\u00f3 a gran escala , mem\u00f2ries amb semiconductors , ordinadors molt m\u00e9s r\u00e0pids i barats, processador 4001 de Intel (1971) , surt el primer ordinador personal el Altair 8800 (1975) (Bill Gates i Paul Allen fundadors de Microsoft crearen el Basic per l\u2019Altair). Es construeix el Apple I (1976) amb processador 6502 a 1 Mhz i 8K de RAM , fundaci\u00f3 de Apple Computer , apareix el processador Z80, (1978) surten al mercat les unitats de disquet de 5,25 polzades , (1978) processador 8088 de Intel , (1979) primer disc dur per ordinadors personals de 5 Me de capacitat creat per Seagate .<\/li><li>(D\u00e8cada dels 80 i 90) Popularitzaci\u00f3 del PC (Ordinador Personal) .<\/li><li>(1981) surt el IBM PC (Ordinador Personal) amb processador 8088 de 4,8 Mhz , 64K de RAM i una unitat de disquet de 5,25 polzades amb 160 K de capacitat , sistema operatiu MS-DOS , es converteix en un est\u00e0ndard pels ordinadors personals.<\/li><li>Surt el Smartmodem 300 de Hayes , arribar\u00e0 a ser un est\u00e0ndard de la Ind\u00fastria dels M\u00f2dems.<\/li><li>Apareix el primer portable el Osborne I portable creat per Adam Osbone amb monitor de 5 polzades , 64K de RAM , m\u00f2dem i dues unitats de disquet i pesava 11 Kg.<\/li><li>Sony treu la disquetera de 3,5 polzades .<\/li><li>(1982) Processador 80286 de Intel<\/li><li>(1983) Lisa (Apple Computer) primer ordinador amb Interf\u00edcie Gr\u00e0fica , processador Motorola 68000 , 1 Mb RAM , disc dur de 5 Me , no va tenir \u00e8xit degut al seu preu massa elevat.<\/li><li>(1983) Micro-80 el primer ordinador personal a l&#8217;antiga URSS, van seguir el Radio-86RK, El specialist i el UT88. <\/li><li>Primer cl\u00f2nic cent per cent compatible amb el IBM PC creat per Compaq<\/li><li>(1984) IBM AT processador 80286 amb 256K de mem\u00f2ria RAM.<\/li><li>Surt el Macintosh de Apple amb interf\u00edcie gr\u00e0fica , disposava de ratol\u00ed , processador Motorola de 8 Mhz , 128K de RAM i unitat de disquet de 400K.<\/li><li>Primeres impressores L\u00e0sers i de tinta per ordinadors personals.<\/li><li>(1985) Processador 80386 de Intel.<\/li><li>(1989) Processador 80486 de Intel.<\/li><li>(1991) comencen a sortir els primers ordinadors multim\u00e8dia amb CD-ROM, tarja de so i altaveus.<\/li><li>(1992) es crea el est\u00e0ndard PCMCIA per ampliar les capacitats dels port\u00e0tils.<\/li><li>(1993) Processador Pentium de Intel.<\/li><li>(1986 -1997) Serie d&#8217;ordinadors personals ES-EVM a l&#8217;antiga URSS.<\/li><li>Unitats gravadores de CD.<\/li><li>Apareix el primer ordinador de butxaca el Newton creat per Apple.<\/li><li>(1994) Les vendes de PC IBM es veuen sobrepassades per altres marques.<\/li><li>Comencen a vendre\u2019s gran quantitat de cl\u00f2nics (ordinadors a peces muntats a mida segons les necessitats dels usuaris i muntats per petits fabricants) .<\/li><li>(1995) Unitats Removibles Zip de Iomega.<\/li><li>(1997) Processadors Pentium amb tecnologia MMX.<\/li><li>Primeres unitats DVD.<\/li><li>(1998) Processador Pentium II de Intel<\/li><li>Unitats DVD Gravables.<\/li><li>(1999) Processador Pentium III de Intel<\/li><li>Processador Atlhon de AMD.<\/li><li>(2002) Pentium IV.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"has-accent-color has-text-color\"><strong>Hist\u00f2ria del transistor<\/strong>: Dispositiu electr\u00f2nic s\u00f2lid basat en les propietats conductores dels semiconductors (Actualment s\u2019utilitza sobretot el Silici) , el primer transistor fou descobert el 1948 pels f\u00edsics nord-americans J.Bardeem i W.Brattain. El transistor \u00e9s capa\u00e7 d\u2019 amplificar qualsevol variaci\u00f3 de corrent que entri per la base , de manera que fa la mateixa funci\u00f3 que el tub de buit (dit tamb\u00e9 v\u00e0lvula de buit o tub de raigs cat\u00f2dics) ; per\u00f2 s\u00f3n molt m\u00e9s petits , gasten molt menys , desprenen molta menys calor i s\u00f3n molt m\u00e9s econ\u00f2mics . Una aplicaci\u00f3 important del transistor \u00e9s fer-lo treballar com a interruptor (saturaci\u00f3 , blocatge ) , aix\u00f2 \u00e9s la base de la electr\u00f2nica digital.<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"79\" class=\"wp-image-192\" style=\"width: 150px;\" src=\"http:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/transistor.jpg\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/transistor.jpg 508w, https:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/transistor-300x158.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-accent-color has-text-color\">\u00c9s important ressaltar que la Inform\u00e0tica necessita de les altres ci\u00e8ncies (F\u00edsica , Qu\u00edmica , Matem\u00e0tiques etc&#8230;) , \u00e9s a dir , unes s\u2019ajuden a les altres. El transistor va marcar una \u00e8poca (el tub de buit es va reduir en un transistor ) , va permetre construir ordinadors m\u00e9s potents , m\u00e9s econ\u00f2mics i m\u00e9s r\u00e0pids.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-accent-color has-text-color\"><strong>Hist\u00f2ria del circuit integrat: <\/strong>De la mateixa manera que el circuit que fa de tub de buit pot comprimir-se en un petit transistor , tamb\u00e9 poden comprimir-se molts transistors en una sola pe\u00e7a de material semiconductor (Exemple: Silici).<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-accent-color has-text-color\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"132\" class=\"wp-image-197\" style=\"width: 150px;\" src=\"http:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/circuit_integrat.jpg\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/circuit_integrat.jpg 777w, https:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/circuit_integrat-300x264.jpg 300w, https:\/\/historiadelainformatica.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/circuit_integrat-768x676.jpg 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/> El primer circuit integrat fou desenvolupat el 1958 per Killy (premi Nobel l\u2019any 2000 , 42 anys despr\u00e9s , es necessita perspectiva hist\u00f2rica per veure la import\u00e0ncia d\u2019un descobriment ) , va ajuntar en una l\u00e0mina prima varis transistors , resist\u00e8ncies i condensadors capa\u00e7os de transmetre una senyal el\u00e8ctrica, (La idea de Killy va posar les bases del circuit integrat i de la seva conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica el Xip) , va elaborar tots els components amb el mateix material semiconductor , el germani , l\u2019aparell de Killy va transformar-se de la ma dels fundadors de Intel (Robert Noyce , que va introduir la base de Silici ) en el Xip.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una fam\u00edlia d\u2019ordinadors amb la mateixa tecnologia es considera una generaci\u00f3. (1944) Ordinadors de rel\u00e9s: basats en rel\u00e9s (interruptors accionats electr\u00f2nicament) i elements mec\u00e0nics. Exemple: Mark I (1944) feia les operacions aritm\u00e8tiques b\u00e0siques , mesurava 15 x 24 m , tenia 7600 peces i 800 Km de cable.El Z2, Z3 i Z4 constru\u00efdes per Konrad &#8230; <a title=\"Hist\u00f2ria del hardware I\" class=\"read-more\" href=\"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/2022\/08\/25\/historia-del-hardware-1a-part\/\" aria-label=\"M\u00e9s informaci\u00f3 sobre Hist\u00f2ria del hardware I\">Llegiu m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-180","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-informatica-hardware"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/180","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=180"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/180\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":492,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/180\/revisions\/492"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}