{"id":1,"date":"2022-08-25T23:49:00","date_gmt":"2022-08-25T21:49:00","guid":{"rendered":"http:\/\/historiadelainformatica2.com\/?p=1"},"modified":"2022-09-29T21:09:23","modified_gmt":"2022-09-29T19:09:23","slug":"hola-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/2022\/08\/25\/hola-mon\/","title":{"rendered":"Perspectiva Hist\u00f2rica"},"content":{"rendered":"\n

L\u2019origen de la Inform\u00e0tica t\u00e9 a veure amb les calculadores ( ja des de antic es van plantejar el problema de fer c\u00e0lculs repetitius i complexes.) La m\u00e0quina m\u00e9s antiga es l\u00b4\u00e0bac (500 aC a Egipte) (Veure Hist\u00f2ria m\u00e9s a baix). Ja en el segle XVII Pascal i Leibniz inventaren les primeres m\u00e0quines de calcular. <\/p>\n\n\n\n

La Pascalina: era una s\u00e8rie de rodes amb 10 d\u00edgits cada una , s \u2018introdu\u00efen els n\u00fameros amb dials i es podien sumar i restar n\u00fameros de fins a 8 d\u00edgits , els arrossegaments es feien per un mecanisme d\u2019engranatge que feia que la roda de l\u2019esquerra avanc\u00e9s \"Pascalina\" un d\u00edgit quan l\u2019anterior excedia de 9. La calculadora de Leibniz feia suma, resta, multiplicaci\u00f3 i divisi\u00f3; per\u00f2 la tecnologia de l\u00b4 \u00e8poca no podia produir m\u00e0quines a un cost raonable.<\/p>\n\n\n\n

Colmar Thomas (1810) , el suec Odner (1874) , Burrougs (1888), van fer les primeres calculadores semblants a les actuals.<\/p>\n\n\n\n

Boole(1815-1864), matem\u00e0tic i l\u00f2gic angl\u00e8s , precursor te\u00f2ric de l\u2019 \u00e0lgebra bin\u00e0ria o \u00e0lgebra de Boole.<\/p>\n\n\n\n

De Morgan (1806-1871) , matem\u00e0tic i l\u00f2gic angl\u00e8s , precursor de l\u2019 aplicaci\u00f3 dels m\u00e8todes matem\u00e0tics a la l\u00f2gica, d\u2019aqu\u00ed van sortir les lleis fonamentals de l\u2019 \u00e0lgebra de la l\u00f2gica o lleis de Morgan.<\/p>\n\n\n\n

Babbage (1792-1871) , matem\u00e0tic angl\u00e8s, va inventar una m\u00e0quina te\u00f2rica precursora dels ordinadors actuals, establ\u00ed uns principis que encara s\u00f3n vigents avui dia. La seva m\u00e0quina anal\u00edtica tenia les caracter\u00edstiques d\u2019un ordinador modern: entrada en forma de targetes perforades , mem\u00f2ria per guardar les dades , un processador per les operacions matem\u00e0tiques i una impressora , tamb\u00e9 va dissenyar la m\u00e0quina diferencial per solucionar problemes matem\u00e0tics complexes.\"\"<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de les m\u00e0quines de calcular un dels primers sistemes inform\u00e0tics fou el constru\u00eft per Herman Hollerith el 1890 per a la confecci\u00f3 del cens de la poblaci\u00f3 dels EEUU, utilitzant targetes perforades.\"\"<\/p>\n\n\n\n

Les targetes perforades havien estat inventades als telers t\u00e8xtils per Henri Falcon i Josep Marie Jacquard (1728) a Lyon. Les targetes perforades van ser el primer suport d\u2019un llenguatge entre l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 i la m\u00e0quina.<\/p>\n\n\n\n

Hollerith gr\u00e0cies a 56 tabuladores i classificadores va calcular el cens dels EEUU de l\u2019 any 1890 , 6 setmanes despr\u00e9s de recollir les dades ja sabien que els EEUU tenia 62.622.250 habitants (normalment haurien tardat 10 anys i les dades ja serien obsoletes) , aqu\u00ed va iniciar la vida la Tabulating Machine Co (1896) que acabaria convertint-se en IBM (1928) .<\/p>\n\n\n\n

Al 1900 les targetes perforades ja tenien 80 columnes de perforaci\u00f3 , les targetes perforades no van ser substitu\u00efdes fins els any 70.<\/p>\n\n\n\n

IBM: ( La 1\u00aa gran companyia Inform\u00e0tica ) va n\u00e9ixer de la fusi\u00f3 de la Tabulating Machine Co (fundada per Hollerith) , i d\u2019un parell de companyies m\u00e9s i \u00e9s va dir CTR. Thomas , Watson va tenir un paper molt important en el desenvolupament de la companyia als anys 20 . Va abandonar el mercat dels petits productes d\u2019oficina i es va dedicar a buscar solucions amb tabuladores per les grans empreses; el 1924 es va internacionalitzar i es va dir IBM (International Business Machines). Va introduir t\u00e8cniques revolucion\u00e0ries en la gesti\u00f3 empresarial: esperit de grup , salaris interessants , bona imatge (t\u00edpics venedors IBM amb vestit fosc i corbata) , esperit d\u2019orgull i lleialtat a la companyia per la sensaci\u00f3 de pert\u00e0nyer a una elit. IBM va cr\u00e9ixer incl\u00f2s durant la gran Depressi\u00f3 del 29 i fou de les primeres companyies a oferir vacances pagades. IBM es va instal\u00b7lar a Espanya l\u2019 any 1926.<\/mark><\/p>\n\n\n\n

La primera m\u00e0quina tabuladora comptable a Espanya es va instal\u00b7lar a Telef\u00f2nica (fundada l\u2019any 1925).<\/p>\n\n\n\n

Claude E.Shannon : matem\u00e0tic i enginyer nord-americ\u00e0 , (1938) va demostrar com l\u00b4\u00e0lgebra de Boole es podia utilitzar en els circuits digitals , va elaborar la \u201cTeoria de la Informaci\u00f3\u201d en que demostrava que totes les fonts d\u2019informaci\u00f3 (parlar , Televisi\u00f3 , Radio , Tel\u00e8fon, ) es poden mesurar , i que la informaci\u00f3 es pot transmetre per un canal si no excedeix la capacitat de transmissi\u00f3 d\u2019aquest canal ; i va posar les bases de la correcci\u00f3 d\u2019errors, supressi\u00f3 de sorolls i redund\u00e0ncia d\u00b4un canal.<\/mark><\/p>\n\n\n\n

Johannes Von Neuman: matem\u00e0tic hongar\u00e8s nacionalitzat nord-americ\u00e0, fou el primer que proposar emmagatzemar el programa dins la mem\u00f2ria, \u00e9s a dir, no nom\u00e9s les dades d\u2019un problema sin\u00f3 tamb\u00e9 les instruccions que permeten resoldre\u2019l. ( com l\u2019 ordinador EDSAC del 1949) Va ser un dels primers que va introduir l\u2019aritm\u00e8tica bin\u00e0ria.<\/mark><\/p>\n\n\n\n

Alan Turing: matem\u00e0tic angl\u00e8s, (1936) va ajudar a establir les bases te\u00f2riques de la Inform\u00e0tica , va crear la \u201cm\u00e0quina de Turing\u201d un ordinador te\u00f2ric , tamb\u00e9 va assentar les bases de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial amb el \u201cTest de Turing\u201d. Va participar durant la Segona Guerra Mundial a descodificar els missatges xifrats dels alemanys utilitzant l\u2019ordinador Colossus .<\/mark><\/p>\n\n\n\n

L’any 1938 l’enginyer alemany Konrad Zuse va construir el primer ordenador de proves el Z1 , era un ordinador binari electromec\u00e0nic que feia us de rel\u00e9s el\u00e8ctrics per automatitzar processos, la unitat de c\u00e0lcul mitjan\u00e7ant interruptors mec\u00e0nics i la mem\u00f2ria eren barres de metall entre l\u00e0mines de vidre . Zuse treballava a la f\u00e0brica d’avions Henschel on estudiava la fatiga dels materials causada per la vibraci\u00f3 dels avions , aix\u00f2 necessitava una gran quantitat de c\u00e0lculs matem\u00e0tics per aix\u00f2 va decidir fabricar un ordinador . Aquest va ser el primer d’una s\u00e8rie que va anar perfeccionant al llarg dels anys fins els anys 80 (Z2,Z3,Z4,Z5,Z11,Z22 i Z23).\"\"<\/p>\n\n\n\n

Konrad Zuse: Va estudiar enginyeria a l’escola t\u00e8cnica de Berlin (1927), Zuse treballava a la f\u00e0brica d’avions Henschel on estudiava la fatiga dels materials causada per la vibraci\u00f3 dels avions , aix\u00f2 necessitava una gran quantitat de c\u00e0lculs matem\u00e0tics per aix\u00f2 va decidir fabricar un ordinador . Aquest va ser el primer d’una s\u00e8rie que va anar perfeccionant al llarg dels anys fins els anys 80 (Z2,Z3,Z4,Z5,Z11,Z22 i Z23).<\/mark><\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1943 durant la Segona Guerra Mundial es va construir al nord de Londres el Colossus que tenia 1500 v\u00e0lvules o tubs de buit , es va utilitzar per descodificar els missatges xifrats dels alemanys, el \u201cEnigma\u201d un codi binari que feien servir els alemanys per les \"\"comunicacions. \"\"Van interceptar un missatge crucial : Hitler esperava un atac a Calais ,el general Eisenhower va decidir amb aquesta informaci\u00f3 desembarcar a Normandia , el desembarcament per sorpresa a les costes de Normandia va ser decisiu per la vict\u00f2ria final dels aliats.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019 any 1944 es va construir el Mark I, preparat per utilitzar les fitxes perforades (Howard H Aiken) , podia efectuar una suma amb 0,2 segons, multiplicar en 4 segons i divisi\u00f3 en 10 segons.\"\"<\/p>\n\n\n\n

L\u2019 any 1946 es va construir l\u2019 ENIAC que tenia 18000 v\u00e0lvules de buit i feia 5000 sumes per segon, tenia 8 bytes de mem\u00f2ria, va ser el primer ordinador de v\u00e0lvules de buit , desenvolupat per la Universitat de Pennsilv\u00e0nia i encarregat per l\u2019 artilleria de l\u2019exercit dels EEUU durant la Segona Guerra Mundial.\"\"<\/p>\n\n\n\n

L\u2019 any 1949 es va construir l\u2019 EDSAC a Cambridge ,Anglaterra , que fou el primer que va emmagatzemar les dades d\u2019un problema i les instruccions per resoldre\u2019l , tenia 20 K de mem\u00f2ria .\"\"<\/p>\n\n\n\n

A l’antiga URSS el primer ordinador el MESM es va posar en funcionament l’any 1951, tenia 6.000 v\u00e0lvules electr\u00f2niques, 2500 tr\u00edodes i 1500 d\u00edodes, consumia 25 Kw, el programa i les dades s’emmagatzemaven en mem\u00f2ria , utilitzava un sistema binari per codificar instruccions i n\u00fameros , funcionava en paral\u00b7lel per executar les instruccions, representava els nombres en binari amb coma fixe i 16 bits i un altra bit pel signe , tenia v\u00e0ries operacions disponibles: suma , resta , multiplicaci\u00f3, divisi\u00f3 , despla\u00e7ament , comparaci\u00f3 , redireccionament … es podien entrar dades mitjan\u00e7ant una targeta perforada i es recollien les dades mitjan\u00e7ant un dispositiu d’impressi\u00f3 electromec\u00e0nica. Va ser el precursor d’una s\u00e8rie d’ordinadors els BESM que es van construir durant els anys 50 i 60 . \"\"<\/p>\n\n\n\n

Serg\u00e9i L\u00e9bedev: (1902-1974) , va estudiar enginyeria electr\u00f2nica a l’escola t\u00e8cnica superior N.E. Bauman de Mosc\u00fa , va treballar en el pla d’electrificaci\u00f3 de la Uni\u00f3 sovi\u00e8tica . Durant la II Guerra mundial va estudiar aritm\u00e8tica bin\u00e0ria que despr\u00e9s utilitzaria en els seus ordinadors , i va treballar en armes de precisi\u00f3 ( m\u00edssils aire terra , canyons per carros de combat etc…). Despr\u00e9s de la guerra va treballar en la construcci\u00f3 de l’ordinador MESM , i despr\u00e9s en els seg\u00fcents anys va treballar e la s\u00e8ries d’ordinadors BESM.<\/mark><\/p>\n\n\n\n

L\u2019 any 1951 es va construir l\u2019 UNIVAC, va ser el primer ordinador destinat al m\u00f3n dels negocis i se\u2019n van vendre 46 unitats.\"\" Els anys 40 la compet\u00e8ncia de IBM era UNIVAC (per\u00f2 les maquines electromagn\u00e8tiques de IBM van superar les mec\u00e0niques de Remington). Als anys 50 la compet\u00e8ncia de IBM era Bull.<\/p>\n\n\n\n

Els primers ordinadors pr\u00f2piament dits a Espanya van ser un IBM 650 a Renfe l\u2019any 1958 i un Univac a la Junta de Energia Nuclear , un IBM 1401 l\u2019 any 1962 a Sevillana de electricitat i un IBM 1401 a Galeria Preciados al mateix any.<\/p>\n\n\n\n

Per resumir direm que l\u2019 ordinador primerament es va utilitzar sobre tot pel c\u00e0lcul , per\u00f2 despr\u00e9s es va expandir pel tractament de grans quantitats d\u2019informaci\u00f3 (Inform\u00e0tica de gesti\u00f3) , automatitzaci\u00f3 de processos , comunicacions , jocs etc… <\/p>\n\n\n\n

Hist\u00f2ria del \u00e0bac : Inventat pels egipcis al 500 AC , basat en petites boles perforades per filferros. L\u2019 \u00e0bac permet sumar, restar, multiplicar i dividir. Va arribar a Xina , al segle II dC els xinesos el van perfeccionar afegint-li un suport de tipus bandeja i li van dir Saun_Pan . Els japonesos van copiar el xin\u00e8s i el van construir amb 20 columnes amb 1 bola a dalt i 10 a baix , li van dir Soroban. La paraula \u00e0bac t\u00e9 l\u2019origen a la paraula grega ABAX (carpeta coberta de pols). \"\"La forma moderna va apar\u00e8ixer durant l\u2019Edat Mitjana (XIII) , actualment t\u00e9 10 columnes amb 2 boles a dalt i 10 a baix. Actualment es fa servir a les escoles com a m\u00e8tode d\u2019ensenyament , sobre tot en pa\u00efsos orientals i en alguns llocs dels EEUU i Canad\u00e0. L\u2019 any 1946 un comptador japon\u00e8s expert en l\u2019\u00fas de l\u2019 \u00e0bac es va enfrontar en un concurs contra un ordinador de l\u2019 \u00e8poca durant dos dies complerts i va guanyar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019origen de la Inform\u00e0tica t\u00e9 a veure amb les calculadores ( ja des de antic es van plantejar el problema de fer c\u00e0lculs repetitius i complexes.) La m\u00e0quina m\u00e9s antiga es l\u00b4\u00e0bac (500 aC a Egipte) (Veure Hist\u00f2ria m\u00e9s a baix). Ja en el segle XVII Pascal i Leibniz inventaren les primeres m\u00e0quines de calcular. … Llegiu m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-1","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-informatica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1"}],"version-history":[{"count":37,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":322,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1\/revisions\/322"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/historiadelainformatica.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}